1,2,3…Flametes

Properament… enlloc! XD

L’altre dia vaig escriure una immensa parrafada en un estat emocional molt alterat. I sí, no em penedeixo de l’entrada, només d’haver fet cas de La Trinca i modificar el vocabulari que realment hauria volgut fer servir.

Primer volia fer un anàlisi del que tenim, però em sembla que serà inútil per què tindria ganes de tornar a fer servir paraules prohibides.

Així que potser em limitaré a elogiar Gilberto Gil, potser el millor ministre de cultura que ha tingut la història de la democràcia, la música i, evidentment, la cultura.

“Yo, Gilberto Gil, como ministro de Cultura de Brasil y como músico trabajo cada día con el impulso de la ética hacker“

Val a dir que és un gran activista de la cultura lliure, ell mateix va tenir 6 anys de lluita contra les multinacionals de l’entreteniment (ja ens entenem) per recuperar els drets sobre les seves propies cançons i poder alliberar-les.

En podeu consultar una petita biografia a la wiki[es], i a la seva web podeu escoltar tots els temes de més d’una cinquantena de discs tots ells sota llicencia copyleft.

El que vull dir, que amb bona voluntant, es pot aconseguir fer coses molt bones per la humanitat en general.

PD: Això en un orígen, volia ser una gran feina d’estudi, i fotre una altra parrafada immensa sobre algú. Però simplement us convido a que busqueu a Gilberto pel món digital, us esperen grates sorpreses xD

Avui, m’assabento d’aquesta moguda que més aviat em sona a: “tranquils productors de continguts d’entreteniment que els vostres drets estan garantits i trepitjarem si cal altre cop els drets civils tot reformant la llei a la vostra conveniència que per això teniu els calés.”

I és que cada cop que m’assabento que l’autora de perles com ara “Para qué necesitamos conexiones de no se cuántos Gigas.” parla, és per fotre’ns altre cop a tots els internautes i creadors de continguts REALMENT culturals la por al cos.

Seria realment fàcil parlar de censura, o de manipulació, però tots plegats ens trobem en que tot el que podem fer per evitar possibles mals majors tals com demandes per injúries i altres bèsties ferotges del sistema és, tal i com ens ensenyava la Trinca, fer ús dels eufemismes.

Per qui encara no conegui una miqueta l’actual ministra, en puc fer cinc cèntims.

L’actual Ministra de Cultura, s’hi va trobar sortint de presidenta de l’acadèmia de cine, on es va guanyar, i merescudament, l’apel·latiu “carinyós” de SINDEscargas. Per la qual cosa l’associació d’internautes va demanar amablement a Zapatero que s’ho replantegés apel·lant  la llei d’incompatibilitats. Però lluny de deixar el càrrec, tal com ens explica Erique Dans, els seus amics de la seva indústria preferida d’entreteniment (insisteixo que no cultura) comencen a rebre més i més subvencions.

I què em té tant escagarrinat? No se si heu sentit a parlar que l’actual llei de la propietat intel·lectual té alguna coseta a veure amb el ratolí més famós de la història, creat per Disney, evidentment. I que ja es va demostrar, que els governs acaben subeditats a qui té els cuartos. El que vull dir, que a hores d’ara i per molt que votem, qui remena les cireres són les grans multinacionals i aqui, ja ens hi podem fotre fulles.

Vull dir també que un govern i més del color del que tenim, hauria de mirar més la qualitat de la cultura que generen els seus ciutadans, apostar més per les llicències lliures o copyleft i menys per lleis que en termes pràctics acaben fent impossible l’accés a una cultura en un format que ens ve imposat des de les més altes esferes i contra les que no es pot lluitar i que a sobre garanteixen, durant més anys que els que qualsevol de nosaltres viurà el constant enriquiment de la indústria, que no dels autors.

Les conclusions que obtinc de l’afirmació de la ministra:

1. Que la indústria de l’entreteniment, que es disfressa de cultura, la segueix matant.

2. Que si s’han de prendre mesures, no sera en favor dels ciutadans. Sinó que ens convenceran altre cop amb bones paraules i tractant-nos de “gilipolles” mentre segueixen garantint que qui remena les cireres segueixi tenint cireres per remenar encara que siguin d’una qualitat pèssima i fins a certs punts insultant.

3. Que seguirem pagant més d’una vegada per gaudir d’un mateix producte (ja he parlat de qualitat al punt anterior). Primer quan el subvencionem dels diners públics; després quan anem a patir (calor, “palumiterus”, mòvils sonant, crits, i un llarg etc…) a una sala de cine (evidentment amb preus abusius); menjant interminables anuncis quan la tornem a “gaudir” per televisió i finalment quan vulguem gaudir del nostre dret a còpia privada per un contingut ja més que suat tornarem a pagar el puto cànon.

4. Que molt possiblement ens tornaran a escopir a la cara gravant les connexions ADLS per treure els anuncis d’un canal de televisió mediocre i que en la puta vida se m’acudiria veure.

5. Que finalment ja sera legal que a les persones que ens perdem un capítol de la nostrà sèrie preferida ens diguin lladres i ens fotin una “corcuerada” a la porta i ens confisquin el material informàtic quan ens descarreguem el capítol que ens hem perdut.

6. Òbviament ens haurem de comprar un vídeo que té la mateixa utilitat.

I mentrestant:

Seguirem pagant els preus més elevats d’Europa per les connexions ADSL més penoses.

Seguirem pagant un cànon abusiu (almenys en això també anem per davant d’Europa) per gravar el DVD d’instalació de Debian Lenny o el CD d’Ubuntu. I ja el colmo: El vídeo de les nostres vacances!

Ara a sobre haurem de subvencionar l’absència de publicitat a la cadena més penosa de l’Estat i que per cert, ja estem subvencionant. Apa, els que la veieu, millor si uns pixeu a sobre.

i com sempre: Seguirem aguantant estoicament que ens tractin d’idiotes… FINS QUAN?

I la gran pregunta. Algun dia ens tocarà algun ministre de cultura que realment hagi fet algo important per la cultura i no pelis de “ninyatos” idiotes i yonkis? Com ara no se… Brasil,  que tenia un ministre de cultura que creu fermament en les llicències lliures, i és un músic més que admirable?

Enga un vídeo de Gilberto Gil amb Ivette Sangalo per baixar el regust agre d’aquest post: CHUPA TODA!

Així com en l’anterior article proposava als mestres actualitzar-se en el format d’entrega de treballs. Potser fer als alumnes presentar documentals en vídeo, o presentacions OpenOffice Impress per tal d’evitar plagis.

En un comentari en Victor , em va fer conèixer Approbo.

És suficient amb prendre el format digital del document entregat suporta (pdf, html, odt, xml,txt, rtf, doc,docx, xls i xlsx) una àmplia varietat de documents utilitzats avui en dia.

Approbo cercarà les coincidències de text amb diferents webs i documents ja existents i ens en donarà el grau de coincidència, podrem contrastar paràgrafs i conèixer la font original en cas de plagi.

En aquest cas, fent servir el pamflet que donavem a les entitats a la Mostra d’entitats, ha contrastat una coincidència del 51% amb l’apartat Qui som de lescorts.cc.

És un projecte desenvolupat per Symmetric dinc el marc de col·laboració tecnològica del Citilab.

Iniciativa batejada com “Escuela 2.0“, promet un portàtil per cada alumne de 5è de primària, connexió a Internet per tots i pissarres digitals pels professors. Però, quina viabilitat té aquesta iniciativa?

La promesa és de cara al curs vinent i sabent que ja estem a maig. S’han d’adaptar 420.000 llocs per estudiants per totes les escoles públiques i concertades. A mi em sembla massa ràpid, quan el més calent és a l’aigüera.

El primer pas seria analitzar quin material lectiu digital es fa necessari: Disposem de llibres digitals ja editats o n’haurem d’editar de nous? Qui els editara? Farem servir plataformes educatives com ara Moodle? I els exàmens?

Per qüestions de comoditat també hauriem d’especificar la màquina: Necessitem un portàtil, i que els nens en comptes de cal·ligrafía aprenguin mecanografia? Fem servir tablets o màquines híbrides que implicarien una combinació Cal·ligrafia/Mecanografia? De quin cost i potència? Quina espectativa de vida ha de tenir aquest equip? Dos cursos, tres, fins acabar la ESO?

La qüestió més important a efectes de preservació i requeriments de maquinari, sol ser el sistema operatiu. Tindria alguna classe de lògica dotar les màquines d’un sistema operatiu privatiu i de dubtosa qualitat com ara Windows Vista? O el que seria més coherent en l’educació infantil i en la formació de futurs ciutadans digitals com les distribucions obertes de GNU/Linux -potser una EduBuntu- ?

Hem de pensar en tot que el cost per màquina és important. Per tant, un sistema operatiu lliure ha de ser la única opció viable. Fer servir sistemes privatius com ara Windows o Mac OS seria enviar grans quantitats de diners fora de les nostres fronteres. Però si parlem de la possibilitat de fer servir GNU/Linux amb OpenOffice, i una sèrie interminable de programari lliure i gratuït. També estem parlant d’estimular l’economia interna tot generant nous llocs de treball sobretot per programadors i documentadors, fent que tota o gairebé tota la riquesa invertida pogués quedar a casa.

Possiblement, hauriem d’intentar que el maquinari triat també tingui tot o part del procés de fabricació resident dins les nostres fronteres, generi treball per nosaltres i continuar evitant enviar diners enfora.

Ara bé. Potser ja ens tenen massa acostumats a tirar pilotes fora, i malversar els cuartos dels contribuents com el cas de l’Office a l’Ajuntament de Barcelona. Sobretot sabent que ja s’havien fet proves amb OpenOffice més que positives, la implicació econòmica era inferior i s’haguéssin creat llocs de treball per adaptar algunes bases de dades fetes en Access (per posar un exemple).

Del projecte tambe en sabem, que es passa la “patata calenta” a les comunitats autònomes i son elles qui s’hauran d’ocupar de part del finançament i prendre les decisions sobre la infraestructura.

I ara, en termes logístics a les aules:

1. Fa falta una connexió a internet, i ja tenim un estudi poc favorable de les operadores de telecos on expliquen que logísticament és impossible dotar els centres de la connectivitat necessària i que primer faria falta que tots els alumnes tinguéssin connexió a casa. O el que em sembla el mateix, les operadores volen seguir explotant les infraestructures ja existents a costa dels fons públics (si cal) abans de crear noves infraestructures (més que viables) per dotar de connectivitat eficient als centres educatius.

2. Aquesta connectivitat s’ha de distribuir de forma eficient als centres. S’ha de permetre navegar i accedir als continguts, tot evitant que els alumnes puguin, en hores lectives, fer ús d’aplicatius de missatgeria, xat o xarxes socials. Per això fan falta filtres tipus proxy, que permetin la navegació, alhora que creïn una memòria cau de les webs més visitades, per tant hauriem de combinar tallafocs i proxy catxé.

3. La connectivitat ha de ser estable, per tant, cada centre hauria de tenir més d’una via d’accés a internet prou diferenciada com per evitar una fallada simultània. Per tant també haurien de comptar amb més d’una línia cap a internet i un distribuidor o servidor de balanç de càrrega.

4. Si sabem que les aules han de ser de 30 alumnes, també sabem que l’equipament o les antenes inalàmbriques no tenen per què ser d’una qualitat excelent, sinó tenir-ne de redundants, per si en falla una (un router o punt d’accés domèstic de baix cost pot garantir aquesta connectivitat) . Per tant s’ha d’estudiar molt bé la topografia de cada centre i saber on col·locar cada antena o punt d’accés.

5. Molt possiblement es tornarà necessaria la presència d’un tècnic resident en cada centre amb prou coneixements i prou entrenat com per poder reparar des d’una fallada d’un proxy fins a un dels terminals dels alumnes, passant per xarxa del centre i fins i tot les “pissarres digitals”. Aquest centre també hauria de disposar d’un magatzem de material d’emergència, ja sigui un nou punt d’accés, com un router de recanvi, peces per reparar els servidors i terminals per poder substituir l’ordinador espatllat d’algun alumne i poder respondre amb prou velocitat i eficiència com per no interferir en el procés lectiu més enllà de l’imprescindible.

Si hem de parlar dels termes formatius:

1. Molt possiblement, mestres i professors, no estaran preparats pel curs vinent. I no ho dic per res, simplement, és un canvi de concepte massa gran pel nostre excessivament deteriorat sistema d’ensenyament. Els mestres hauran de ser els primers formats en TIC.

2. Una bona part d’alumnes, sobretot de zones desfavorides, no comptarien amb connexió a casa, cosa que els impediria seguir el procés “normal” de formació.

I ara que he parlat d’implicacions i problemes, potser si passo als avantatges:

1. Una immersió TIC des de ben petits, garantirà una ciutadania digital futura amb criteri i coneixement. La informació en la societat futura es produirà amb molta més fluidesa en el camí cap a una autèntica democràcia. Internet, per molt que ho intentin alguns, no es pot censurar ni controlar.

2. El sistema educatiu actual, és més que obsolet. Quants alumnes fan ús de les noves tecnologies, per obtenir desenes de planes d’un treball que provablement ni han llegit i els professors que ho han de corregir, possiblement desconeixen la font original o simplement es limiten a obviar el plagi, ja sigui per mandra, burn out, etc… Una immersió TIC real, podria comportar noves formes de treballar on el plagi de continguts digitals deixi de ser una possibilitat.

3. La connexió a sistemes remots, permetria a mestres i professors, conèixer de primera mà quin és el grau i temps d’estudi dels fills. Saber a quines hores connecten al sistema per entregar deures i treballs o fins i tot si naveguen per llocs contraproduents en remot. La feina de control i formació TIC ja no es limita als pares (que habitualment troben un greu desavantatge ja que esdevenen el formador format). Per tant, el control parental ja es realitza o es pot realitzar en dues vies.

4. Ara, amb connexió al centre i casa, també permet als pares conèixer en temps real el procés formatiu dels fills així com una interacció més propera amb el professorat.

i seguiria.. i seguiria… Però crec que no m’he deixat gairebé cap punt per tocar per tant el que vingués a partir d’aquí només seria repetir-me i donar voltes al mateix.

Recordeu que totes les opinions son benvingudes. Comenteu per favor!

Si es que enguany, les pluges i les temperatures ens han acompanyat Març i Abril.

Mai havia tingut el terrat tant maco i amb tant poc esforç com aquest any i és que el clima ha estat molt favorable.

La imatge que acompanya aquesta entrada, és un dels plantats de Plaça de Sants. Que habitualment estan en un estat molt sever de deixadesa, no se si Parcs i Jardins, les sequeres o tot alhora. Però acostuma a fer peneta. Però la setmana passada vaig decidir fer-li una foto per què era realment espectacular.

Enguany, he adoptat, plantes de tot tipus. Algunes d’elles em van arribar especialment abandonades, un hibisc sense cap fulla, que va estar a punt d’anar-se’n a la bassa, un ficus també pelat i amb molt mala cara o una col.lecció inestimable dels cactus d’allò més variada.

A l’hibisc finalment, vaig decidir fer-li una poda total de branques i d’arrels, un sanejament espectacular que va reduïr una planta de dos pams a una estella d’un parell de cm, que ha començat a prosperar. Espero aviat poder-vos ensenyar una floreta.