1..2..3 Flametes

Com des de fa anys, de tant en tant toca un canvi!

Si fins ara havia estat només una qüestió de templates, temes, innovacions en la plataforma Wordpress i minúcies similars, aquesta vegada, ha estat una migració de plataforma. 
És obvi que encara em queden molts detallets per pulir, com ara construir un menú com el que ja tenia abans o tornar a afegir el blogroll, i és una assignatura pendent important com tantes d'altres.

Aquest cop, he migrat el blog de plataforma, cosa que va passar de Blogger a Wordpress en el seu moment, i ara, fins els mateixos innombrables de les collonades del Wordpress he decidit unificar la plataforma de tots els meus blogs, així que benvingut Drupal! QUE JA TOCAVA!

Amb aquests magnífics acrònims que descriuen clarament un "Però quins collons" del comú anglès "What the fuck" (#WTF) és la sensació que m'ha quedat avui de fer el xafarder per la web de l'ICS a veure si penjava el currículum a la seva borsa de treball. Quina magnífica sensació! Estic tant feliç, content i alegre de l'absurd fet que el meu estimadíssim sistema sanitari, suposadament públic em convidi a eliminar del meu ordinador el meu encantador Ubuntu per tornar a instal.lar la merdositat de sistema operatiu (que obviament hauria de ser pirata) aquell anomenat Windows i que més aviat em sona a conya! Així que no senyors de l'ICS, no tinc cap interès en deixar que em prengueu el pèl i encara menys fora d'un ambulatori, que visqui el programari lliure i gratuït i a la foguera els productes micro$oft!

Si hi ha un text curiós al món, potser aquest de Julio Cortázar competeix per ser un dels més friquis de la història.

For them are the catacombs of Ptolemais, and the carven mausolea of the nightmare countries. They climb to the moonlit towers of ruined Rhine castles, and falter down black cobwebbed steps beneath the scattered stones of forgotten cities in Asia. The haunted wood and the desolate mountain are their shrines, and they linger around the sinister monoliths on uninhabited islands.

Un guerrer de la llum mai no oblida la gratitud. Els àngels l'han ajudat durant la lluita, les forces celestials van col.locar cada cosa al seu lloc i van permetre que donés el millor de sí mateix. Els seus companys comenten: "Quina sort que té!" Per què, de vegades, el gerrer aconsegueix molt més que no permet la seva capacitat. Per això, quan el sol es pon, s'agenolla o dóna les gràcies a la capa protectora que l'envolta. Però la seva gratitud no es limita al món espiritual; ell mai no oblida els amics, perquè les seves sangs s'han mesclat al camp de batalla. Un gu

Bé, diuen que aquests dos dies fins i tot se'ns ha inundat el metro a Barcelona, però un espectacle com aquest és d'agrair i sobretot a ciutat.  Feia anys que no veia un Arc de Sant Martí tant nítid com aquest!

Bé, si no hagués estat per aquesta imatge vista ahir al costat d'un contenidor, i després de la ressaca fatiguera de Festa Major, ni tansons hi hagués tornat a pensar.

Enguany el foc cortsenc ha estat d'enhorabona en molts aspectes. Per començar sembla que la tradició reneix cada cop i amb més força, hem estat al peu del canó amb tota la problemàtica que ens ha generat certa comissió europea que ja es podrien haver estat treient les "burilles" de rigor al parlament, les colles creixen i fins i tot estrenen grup de tabalers i per rematar-ho, ha nascut el drac de les Corts!

Finalment, sí, sí! Ara ja em crec que estem de festa major. Vam per fi estrenar la nova càmara de vídeo de lescorts.cc, una Canon Legria HV40 tot i que d'entrada amb poca fortuna, tot té a veure a la posició que em van donar. El pregó tot i començar una mica tard per "problemes tècnics", finalment pregó a càrrec de la Carme Contreras a qui vam tenir la sort de poder entrevistar, quina dona més encantadora i quin contrast amb el personatge que fa al Cor de la Ciutat!

Ja hi tornem a ser!