Grandíssim, immens... quin tros d'aniversari!

Per fi ahir es va celebrar, una feinada impressionant.
A les 10 ja estavem a la plaça per muntar-ho tot. Aquests dies vaig tant baldat que no sé ni com vaig aconseguir llevar-me tant d'hora un cap de setmana, però em sembla que la il·lusió pot amb tot.

Ens vam posar de ben d'horeta a muntar-ho tot:
Lo primer la barra, i per què les neveres ni els tiradors refreden? Millor que els hi deixem una estoneta, donçs no... una tensió de 115V no dóna prou. I com va ser? Donçs com sempre els habituals problemes "Lastre" que s'arrosseguen per qualsevol acte, el fantasma desmoralitzador de les coses importants que sembla que surten de cul, aquestes petites coses realment importants, però el sabor dolç de la superació.

Tot va començar fa temps, una idea, una il·lusió, les ganes de fer alguna coseta, nostra de veritat al barri. I és que quan sempre s'és el convidat, a vegades, i per molt bé que sàpigues fer lo teu, no és suficient. En ocasions una entitat necessita refermar la seva identitat, comprobar fins on és capaç d'arribar.
MUNTANT UNA PETITA FESTETA! Un lloc on poder agrair a altres entitats afins que comptin amb tu no?
I finalment, la comprovació. L'acte esperat, el moment, la feina, les presses, el cansament, la il·lusió, no dormir (ni prou, ni poc i alguns ni gens), una angoixa similar a la que vaig patir el primer dia de col.legi...Aquesta que sempre apareix quan l'endemà has de fer quelcom important.
Donçs va sortir, finalment, tota la feina es va transformar en un acte que potser se'ns quedava gran. MIL MILIONS DE GRÀCIES a tota la gent que va col·laborar, ens va ajudar, que en definitiva va compartir la nostra il·lusió i que el va transformar en una realitat.
Moltes gràcies a tothom, participants, col·laboradors. A totes les colles, grups, entitats que van voler compartir una festa com aquesta i sobretot, la gent del Casal sempre disposada a donar un cop de mà.
A tots aquells que ho han organitzat, a tots els que han traginat materials pesants, a aquells capaços de preparar un sopar (sense "picar" pel camí), a tots els que tenen paciència quan un acte es retrassa i també als que no la tenen i miren que comenci a l'hora, a la gent que va fer un esforç i va aportar alguna cosa més que la seva presència, als qui van treballar com burros, a les "ulleres" de l'esgotat personal que a les tantes de la nit ens donava un cop de mà per recollir, a la Guàrdia Urbana per la seva eficàcia durant tot l'acte, al tècnic de so que va ser capaç de fer un puzzle i arreglar una cagada que podria haver acabat amb la festa... i a quanta gent més em dec estar deixant!

Podeu veure una bona col·lecció de fotos aqui. I un vídeo aqui.