Les nits d'ànimes de les Corts.

De veritat m'he llevat d'horeta, massa i no sabia exactament quantes nits vaig viure la passada. Però sí que deu ser cert que m'ho vaig passar de conya.
La Nit d'Ànimes, potser no és una festassa al barri (enguany no teniem ni cartell, culpa meva i em sap molt de greu) però sí que té una utilitat molt important.
Tal com jo la veig és un acte, encara durant la ressaca de festa major, que pot servir per apropar una miqueta entitats que d'altra manera seguirien el seu camí ni tant sols fixar-se les unes amb les altres.
Vam Sortir, torxada en marxa des del Casal de joves cap Plaça Concòrdia, una magnífica companyia formada per Kritik, Dona sona, Bocs de can Rosés i Repúbli-k de l'Avern, més la gent que s'hi hagués volgut afegir. Arribada a Concòrdia i invocació al "Gran Banyetes" tot envoltant un immens pentacle (Queimada de sal, molt anecdòtic.) i finalment actuació de Diables de les Corts. I anem tots cap el casal cap a sopar (un deliciós soparet preparat per l'Angie. -Foto 1--), i mentrestant el Marc i jo cap a torrar castanyes, que ja tocava (Quina cagada més gran deixar-li en "flis-flis" gairebé tothom en va ser víctima.)
A la foto 2: "com et moguis et faig un picasso, així que tu mateix!" l'Angie maquillant amb "Brotxa Gorda" xD.
Però a la foto 3: El resultat, i de fons l'Oriol assajant com "torxar".

De veritat que es va acomplir amb tot el que entenia com objectius de l'acte. Krítik fins aleshores, eren una entitat del Casal amb la que la poca afinitat ens havia conduit fins la ignorància l'un de l'altre. Però cal seguir més endavant...

Un cop recollit (una estoneta), la partida de "tancabars" es disposa per l'acció, la formen membres d'entitats tant diverses com Bocs, RPK i Krítik (quina gent més encantadora!!) i tips de riure tot el camí amb StripTease inclòs a les escales de la "Reme" promogut dos dels membres carismàtics de Bocs i Krítik. I via cap a l'In Blue on sempre ens han tractat de conya.
1r bar tancat i a l'hora de cercar-ne un altre TOT TANCAT (Que dijous és festa senyors, què passa a aquest barri i a Sants?!). Pèrdua inevitable de membres de la partida degut a l'espera i per acabar, el que ja s'està començant a convertir en tradició: Karaoke a casa meva -foto 4-.
Total una estoneta de migdiada a l'alba i pèrdua del Gabi de Krítik. Finalment, esmorzar de crosanets i xurros (gràcies nois per fer el cafè, endreçar una miqueta, treure el gos...). I apa, dinem els "supervivents" i fins la propera!