Per què "no carrier"?

Fa anys i panys. En un món molt diferent a l'actual, o la gent creia en la bona fe de la gent, tots eren agermanats i els nens jugaven sense por al carrer. Hi havia al món una raça d'éssers que defugien la companyia humana. Es quedaven tot el dia fixats en unes caixes amb lletres verdes que manipulaven a través d'una estranya màquina d'escriure molt petita. Aquesta raça es comunicaven entre ells en un llengüatge que només ells entenien format per ones sinusoidals que viatjaven a través dels seus parells de coure telèfònics. Les seves caixes màgiques, quedaven connectades entre elles i al misteriós món de "Bebeesa". Passa que de tant en tant, s'obrien petites escletxes en el seu món, i mortals com jo en podien ser absorvits. Aquestes pobres víctimes, possiblement molt curtes d'edat no podien resistir la fascinació que veien en aquell món i un cop -per ser estrangers- n'eren repel.lits només podien fer que sommiar en tornar a entrar-hi. Un d'aquests sóc jo, des de ben petit atrapat per la senyal i seguin els passos de rutina. Obtingues una caixa màgica i un módem, accedeix a una nova cultura i un nou submón tant antic com la humanitat però encara per descobrir i apren-te de memòria la frase habitual: "Qui jo? qué és un ordinador?" Per fugir dels insults i pallisses que portava el ser diferent a les escoles dels anys 80. Però l'accés a aquest món tenia una limitació: Els parells telefònics només suportaven un canal i sempre esperaves que a ningú de la família se li acudís de fer una trucada....NO CARRIER...