Cornellia!

Weno, assaig de Repúbli-k i finalment una espècie de preinauguració. I dic una espècie, per què com que ja se m'hi han reventat els ous amb la tonteria, però què hi farem. Igualment, vaig prendre un compromís que al final no he estat capaç de complir, i què cony, que necessitava dormir!
El podreu trobar obert les nits, possiblement de dijous, divendres i vigílies de festiu fins les tantes de la nit! A la cruïlla entre Avinguda de Madrid i Galileu.
I de regal, la cançó que estava sonant just en el moment d'anar-me'n, no deixa de ser curiós que hagi estat cantant-la tot el camí de tornada: