Una mica de món diable...

De tant, corrent per aquests mons de Déu, trobes articles en certes publicacions que et fan reflexionar una miqueta sobre com esta considerada la cultura tradicional catalana. Si bé el terme "correfoc" és de fornada força recent. El que l'envolta tant la pirotècnia com el vell ball de diables i les tradicions CatòlicoPaganes o PaganoCristianes (Bonito palabro) en que es basa són fins i tot més antics que la pròpia memòria històrica i en moltes ocasions s'intenten explicar no amb poca perafernalia i mites que potser no faria falta. La realitat és que el "correfoc" i més a ciutat és tota una institució. Potser per nosaltres els diables, té més significació el fet de germanor que produeix un correfoc i el que l'envolta que no pas l'espectacle en sí. Moltes vegades ni tant sols és important el tipus de pirotècnia ni la quantitat (sol ser quelcom que tenim tant per la mà que ja calculem sense pensar-hi). Potser xifres que sí són importants per nosaltres siguin 666, 999 o 1150, i moltes vegades és indiferent d'on apareixen sinó que simplement hi son. Algú en sabria explicar l'origen i el significat de totes tres? Aquesta foto té un caliu especial, i la seva explicació comporta fins i tot molts sentiments. Prové d'un correfoc a Sitges, on vam ser convidats els Bocs de can Rosés per diables d'Itaca a cremar amb ells, la percussió ens la va posar la Repúbli-k de l'Avern i el tratge que porto va ser un fet per mi en el meu segon any a Diables de les Corts, per tant roba mooolt vella. I és que quan es porten tants anys... Bé "al pan". Que no tot és maco en el món diable, i les nostres pegues solen venir d'institucions, paraules vanes i promeses i per què ho trec ara? doncs per què ja porto tants anys que ja pesa més l'antiguitat i el "vici" que les ganes i l'empenta però no deixa de ser preocupant, que tants anys després, sembli que algú es preocupa pel nostre estat. Aqui i aqui podeu llegir dos articles publicats al diari El Punt que no diuen cap mentida. I la cosa és preocupant quant se sap que és algo que ha passat sempre i encara estem com el primer dia. I aqui poden passar dues coses, algú mou el cul o engegem a la merda aquesta bonica tradició, per què sí. Les coses ben fetes no tenen fronteres i el pet que pot fotre l'armari de qualsevol diable algun dia tampoc. Que sí, que és ben cert que la pólvora en mans expertes és menys perillosa, però no deixa de ser pólvora, però més d'un hem acabat ja fins els mateixos pebrots d'arriscar-los per què no tenim cap alternativa. Per sort, fins a dia d'avui no ha passat mai res... Haurem d'esperar a que passi?