Ball de bastons.

Avui sembla que és el dia de parlar d'aquesta bonica tradició de la nostra terra. Jo creia que el fet provenia d'antuvi, en l'època en que els balls de diables s'escenificaven tot picant amb pals els uns contra els altres. (o no) Però com podia estar-ne d'errat! El ball de bastons provené de la bonica -gairebé idíl.lica- relació amb els cossos de "seguretat" que tenen el deure de protegir la integritat física dels nostres ciutadans tot fent "esport". I és que en aquests temps que corren, les pancartes són considerades arma blanca i els crits amb delicioses melodies de rima consonant un autèntic greuge apàtrid. La veritable amenaça per la societat del consum i el benestar. Senyora1: "la gente que hay aqui y la guardia civil mirando y cuando roban por las casas no hay nadie" Senyora2: "[...]Representa que quant jo era jove, el franquisme. I se m'ha apropat un mosso i m'ha fet callar" noi1: (després de l'intent de diàleg amb un uniformat)"...ponte a hablar con la pared y sacarás mas provecho..." Senyora3: "[...]fa anys que no ho havia vist. No hi ha dret!" Senyora2: "[...]ho he vingut a veure per que volia veure lo que deien per la 'tele'[...]" Senyora3: "I ara els tenen aqui que no els deixen moure" Senyora2: "Estem en un pais lliure... I no podem ni cridar?" Senyor1: "[...]Que hi havia un grup de menors, les han obligat a entrar(els mossos) i ara no les deixen sortir i els pares estem preocupats per què no sabem què passa." En definitiva. No senyors! Que el 12 d'Octubre, hi ha molt a celebrar. Jo personalment estic de Festa Major a les Corts peti qui peti. Així que em perdo poder fotografiar de primera mà aquestes aberracions. PETICIÓ: No podrieu celebrar el "res a celebrar" el dia 13? Total, com que continua sense haver-hi res a celebrar...