Reflexió sobre internet a les aules a partir de 5è

Iniciativa batejada com "Escuela 2.0", promet un portàtil per cada alumne de 5è de primària, connexió a Internet per tots i pissarres digitals pels professors. Però, quina viabilitat té aquesta iniciativa? La promesa és de cara al curs vinent i sabent que ja estem a maig. S'han d'adaptar 420.000 llocs per estudiants per totes les escoles públiques i concertades. A mi em sembla massa ràpid, quan el més calent és a l'aigüera. El primer pas seria analitzar quin material lectiu digital es fa necessari: Disposem de llibres digitals ja editats o n'haurem d'editar de nous? Qui els editara? Farem servir plataformes educatives com ara Moodle? I els exàmens? Per qüestions de comoditat també hauriem d'especificar la màquina: Necessitem un portàtil, i que els nens en comptes de cal·ligrafía aprenguin mecanografia? Fem servir tablets o màquines híbrides que implicarien una combinació Cal·ligrafia/Mecanografia? De quin cost i potència? Quina espectativa de vida ha de tenir aquest equip? Dos cursos, tres, fins acabar la ESO? La qüestió més important a efectes de preservació i requeriments de maquinari, sol ser el sistema operatiu. Tindria alguna classe de lògica dotar les màquines d'un sistema operatiu privatiu i de dubtosa qualitat com ara Windows Vista? O el que seria més coherent en l'educació infantil i en la formació de futurs ciutadans digitals com les distribucions obertes de GNU/Linux -potser una EduBuntu- ? Hem de pensar en tot que el cost per màquina és important. Per tant, un sistema operatiu lliure ha de ser la única opció viable. Fer servir sistemes privatius com ara Windows o Mac OS seria enviar grans quantitats de diners fora de les nostres fronteres. Però si parlem de la possibilitat de fer servir GNU/Linux amb OpenOffice, i una sèrie interminable de programari lliure i gratuït. També estem parlant d'estimular l'economia interna tot generant nous llocs de treball sobretot per programadors i documentadors, fent que tota o gairebé tota la riquesa invertida pogués quedar a casa. Possiblement, hauriem d'intentar que el maquinari triat també tingui tot o part del procés de fabricació resident dins les nostres fronteres, generi treball per nosaltres i continuar evitant enviar diners enfora. Ara bé. Potser ja ens tenen massa acostumats a tirar pilotes fora, i malversar els cuartos dels contribuents com el cas de l'Office a l'Ajuntament de Barcelona. Sobretot sabent que ja s'havien fet proves amb OpenOffice més que positives, la implicació econòmica era inferior i s'haguéssin creat llocs de treball per adaptar algunes bases de dades fetes en Access (per posar un exemple). Del projecte tambe en sabem, que es passa la "patata calenta" a les comunitats autònomes i son elles qui s'hauran d'ocupar de part del finançament i prendre les decisions sobre la infraestructura. I ara, en termes logístics a les aules: 1. Fa falta una connexió a internet, i ja tenim un estudi poc favorable de les operadores de telecos on expliquen que logísticament és impossible dotar els centres de la connectivitat necessària i que primer faria falta que tots els alumnes tinguéssin connexió a casa. O el que em sembla el mateix, les operadores volen seguir explotant les infraestructures ja existents a costa dels fons públics (si cal) abans de crear noves infraestructures (més que viables) per dotar de connectivitat eficient als centres educatius. 2. Aquesta connectivitat s'ha de distribuir de forma eficient als centres. S'ha de permetre navegar i accedir als continguts, tot evitant que els alumnes puguin, en hores lectives, fer ús d'aplicatius de missatgeria, xat o xarxes socials. Per això fan falta filtres tipus proxy, que permetin la navegació, alhora que creïn una memòria cau de les webs més visitades, per tant hauriem de combinar tallafocs i proxy catxé. 3. La connectivitat ha de ser estable, per tant, cada centre hauria de tenir més d'una via d'accés a internet prou diferenciada com per evitar una fallada simultània. Per tant també haurien de comptar amb més d'una línia cap a internet i un distribuidor o servidor de balanç de càrrega. 4. Si sabem que les aules han de ser de 30 alumnes, també sabem que l'equipament o les antenes inalàmbriques no tenen per què ser d'una qualitat excelent, sinó tenir-ne de redundants, per si en falla una (un router o punt d'accés domèstic de baix cost pot garantir aquesta connectivitat) . Per tant s'ha d'estudiar molt bé la topografia de cada centre i saber on col·locar cada antena o punt d'accés. 5. Molt possiblement es tornarà necessaria la presència d'un tècnic resident en cada centre amb prou coneixements i prou entrenat com per poder reparar des d'una fallada d'un proxy fins a un dels terminals dels alumnes, passant per xarxa del centre i fins i tot les "pissarres digitals". Aquest centre també hauria de disposar d'un magatzem de material d'emergència, ja sigui un nou punt d'accés, com un router de recanvi, peces per reparar els servidors i terminals per poder substituir l'ordinador espatllat d'algun alumne i poder respondre amb prou velocitat i eficiència com per no interferir en el procés lectiu més enllà de l'imprescindible. Si hem de parlar dels termes formatius: 1. Molt possiblement, mestres i professors, no estaran preparats pel curs vinent. I no ho dic per res, simplement, és un canvi de concepte massa gran pel nostre excessivament deteriorat sistema d'ensenyament. Els mestres hauran de ser els primers formats en TIC. 2. Una bona part d'alumnes, sobretot de zones desfavorides, no comptarien amb connexió a casa, cosa que els impediria seguir el procés "normal" de formació. I ara que he parlat d'implicacions i problemes, potser si passo als avantatges: 1. Una immersió TIC des de ben petits, garantirà una ciutadania digital futura amb criteri i coneixement. La informació en la societat futura es produirà amb molta més fluidesa en el camí cap a una autèntica democràcia. Internet, per molt que ho intentin alguns, no es pot censurar ni controlar. 2. El sistema educatiu actual, és més que obsolet. Quants alumnes fan ús de les noves tecnologies, per obtenir desenes de planes d'un treball que provablement ni han llegit i els professors que ho han de corregir, possiblement desconeixen la font original o simplement es limiten a obviar el plagi, ja sigui per mandra, burn out, etc... Una immersió TIC real, podria comportar noves formes de treballar on el plagi de continguts digitals deixi de ser una possibilitat. 3. La connexió a sistemes remots, permetria a mestres i professors, conèixer de primera mà quin és el grau i temps d'estudi dels fills. Saber a quines hores connecten al sistema per entregar deures i treballs o fins i tot si naveguen per llocs contraproduents en remot. La feina de control i formació TIC ja no es limita als pares (que habitualment troben un greu desavantatge ja que esdevenen el formador format). Per tant, el control parental ja es realitza o es pot realitzar en dues vies. 4. Ara, amb connexió al centre i casa, també permet als pares conèixer en temps real el procés formatiu dels fills així com una interacció més propera amb el professorat. i seguiria.. i seguiria... Però crec que no m'he deixat gairebé cap punt per tocar per tant el que vingués a partir d'aquí només seria repetir-me i donar voltes al mateix. Recordeu que totes les opinions son benvingudes. Comenteu per favor!