Clara
Avui, m'he trobat un retall de diari, que contenia la lletra d'aquesta cançó de Joan Baptista Humet. Preciosa, però alhora molt trista, m'encantaria esbrinar per què era important per les tisores que la van retallar... Per què pot ser important una cançó així?
Clara, distinta Clara, extraña entre su gente, mirada ausente.
Clara, a la deriva, no tuvo suerte al elegir la puerta de salida.
Clara, abandonada en brazos de otra soledad.
Esperando hacer amigos por la nieve al abrigo de otra lucidez, descubriendo mundos donde nunca llueve, escapando una y otra vez.
Achicando penas para navegar... estrellas negras vieron por sus venas y nadie quiso preguntar.
Clara se vio atrapada, abandonó el trabajo, se vino abajo.
Clara languidecía perdida en un camino de ansiedades y ambrosías.
Clara no dijo nada y un día desapareció.
Recorriendo aceras dicen que la vieron ajustando el paso a los demás, intentando cualquier cosa por dinero para incarse fuego una vez más.
Esa madrugada Clara naufragó, tenía el mar de miedo en la mirada, las ropas empapadas y el suelo por almohada, y lentamente amaneció.





Comentaris
El amanecer... llegará y con
El amanecer... llegará y con él, nuevas luces, horizontes, para los que no dejaron de buscar a Clara, los que no querían verla quemarse.
Pels que no surten en aquesta cançó
No vulguis saber més del
No vulguis saber més del necessari. A vegades, el misteri és el que conté la màgia... Fes d'una cançó un imne, fes d'una paraula el mot secret per als teus encanteris, d'un gest el teu consol i d'una olor els teus records.
Pren el que vulguis creure, el que més et complagui i quedat amb això.
T'estimo
Pq les dificultats son dures
Pq les dificultats son dures d'admetre i de viure. Pero s'ha d'alimentar les ganes d tirar endavant
Envia un nou comentari