Pel Borinot que tots duem dintre!

I sí, és que quan ens dóna per fer el borinot, el fem de gust! Ahir, com sempre, el dia més esperat per algú de la Repúbli-k de l'Avern, el moment de la primera actuació de l'any. On et tornes a trobar amb moltes coses, el cansament d'una actuació curta però intensa, el caliu del públic, el públic més passat de voltes que sempre intenta lligar en temps real amb algun@ dels nostres membres en temps real, una baqueta petada, una maça que vola, un Mambo que no surt a temps, qui acaba amb els genolls fets caldo per què s'ha oblidat les proteccions i fins i tot alguna improvització treta de la patilla del director després d'una colada en un tema. Hi ha de tot sempre en aquesta actuació! També cervesa... Com bé diu l'Angie al seu blog, la relació amb Repúbli-k acaba generant en ocasions sentiments adversos. Per una banda, el que en surt d'allà sempre compensa. Però no deixa de ser com un fill al que s'ha de cuidar moltes vegades fins fer-se cansat. Però sí que és cert, la Repúbli-k genera un sentiment que no deixa indiferent a cap dels seus membres, que a més és prou fort com per arrossegar-te altre cop endins encara que ho hagis volgut deixar. Així que ara toca tornar-s'hi a fotre les piles, molts problemes que me'n mantenien una mica al marge han anat desapareixent, així que ara res m'impedeix tornar-hi a ser. Per mi l'actuació de Sants d'enguany ha anat més enllà, i si be és cert, que tocar (en ocasions apallissar) un instrument, desestressa i elimina tensions. Enguany he notat que tots els problemes de l'estiu, gota a gota de suor s'anaven esmunyint, almenys durant una estona. Alhora que em sentia cada cop més eufòric, però també més cansat, el sedentarisme és un gran mal meu d'aquests últims temps. He triat, a falta de material d'ahir, un vídeo de ja fa un any. Una memorable actuació que vam tenir a Almeria on algú del públic va decidir que en feia una petita peça.