Recuperant forces.

No em preocupa el fora sinó el dintre, m'és igual que fora brilli el sol si dintre hi ha núvols i no m'importen els núvols del carrer si dintre la llunya és plena i serena. Aquests dies noto les energies esmunyir-se'm entre els dits, com qui intenta fer cullereta amb la mà per aguantar-hi una mica d'aigua. I potser és que m'estic preocupant massa del que passa fora. O potser tinc massa coses per fer fora, encara que sigui per un curt període de temps. Així que fins i tot un 11 de Setembre que es diu que va ser el més participatiu de la història em va cridar poc, estic còmode entre aquestes 4 parets, i ara mateix aturaria el temps i no en sortiria. Només vull que l'energia comenci a fluir de manera natural, aprofitar-les després de tot.