Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons
Navegació
Més de vell que de diable
Diu una dita popular castellana "Sabe el diablo, mas por viejo que por diablo".
Parlant de diables, la tradició popular catalana ens parla dels diversos "Ponts del diable" que hi ha a les nostres contrades. Aquest és el cas de l'Aqüeducte de les Ferreres, on diu la llegenda que el diable hi va tenir molt a veure amb la seva construcció. Aquí teniu, a continuació, un fragment extret de Viquipèdia que en narra la història.
En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.
Potser aquest fragment, i la dita popular tenen poc sentit si abans no n'avanço el detonant i ens posem en situació:
El cas ens porta a una antiga entitat de culte al Diable. Aquesta ha de convocar eleccions democràtiques per a la tria del seu nou cabdill, de qui sabem que haurà d'estar envoltat dels millors i més savis fills de l'Avern ( això sí, al seu criteri ). Fins aquí, podria semblar que l'infern es gestiona amb democràcia. Però no, és un miratge. L'Inframón funciona exactament igual que el món dels homes.
D'aquesta manera ens trobem, amb que l'actual President sortint s'ha hagut d'enfrontar a una campanya de desprestigi ja gestada des de la direcció anterior, provinent dels qui creia els seus súbdits més fidels i lleials. Maniobra que acaba amb un linxament públic el mateix dia en que l'assemblea diabòlica s'ha de reunir per triar al seu nou Satanàs
Hi ha dues faccions enfrontades: la gent jove, que amb l'alegria que dónen els seus pocs anys d'experiència, l'empenta i les ganes, proposa una candidatura fresca per tal de fer sortir de les tenebres al mateix infern. I els dimonis vells, que tot fent gala de les seves arts i la saviesa que aporta l'edat, ataquen directa i indiscriminadament a aquest aquelarre de diablons, tot fent ús de subterfugis construïts des de les tenebres.
El símil amb el pont del diable. Bé, tots el coneixem, i es deu en major menor grau al que va passar després d'aquestes eleccions. La nova junta proposa i demana col.laboració als membres de la junta sortint, en un acte d'aberrant hipocresia. Quan sabem del cert, que no podrem ensumar ni de lluny aquesta solicitut.
I el cas, és que en aquests moments, hi ha una divisió, una profunda vall entre dos turons que haurem, amb empenta, ganes i motivació de tornar a unir amb l'aqüeducte del diable. Només espero que tota la feina dóni el seu fruit, les aigües omplin aquest canal i la informació flueixi lliurement. Simplement que no ens hi fotin un ase, o no ens dónin gat per llebre i a l'hora de la veritat tot acabi seguin igual que és precisament contra el que lluitem. La movilitat contra l'estatisme caciquista dels diables més vells.
Us deixo, per si en teniu la voluntat més literatura relacionada amb aquest fet:
En Natxo, ex-cabdill o president sortint! Ens escriu una intensa carta sobre la seva experiència.
La Marga, nova Satanassa. No cal dir res més, les seves justificacions no em complauen.
L'Angie opina des de la distància i contrasta la situació amb un pati de col.legi.
I sobretot, la nova web de l'Infern, ara com ara tant cutre com l'anterior. Segons meu humil parer és clar.
PS: Per un moment he cercat alguna imatge per acompanyar aquest article, però la tristesa amb que he escrit aquestes línies potser no mereix ser il.lustrada d'aquesta manera.
Afegim també, el blog de la Raquel a la llista, cal llegir-lo fins al final!
Comentaris
Envia un nou comentari