Diu una dita popular castellana "Sabe el diablo, mas por viejo que por diablo".
Parlant de diables, la tradició popular catalana ens parla dels diversos "Ponts del diable" que hi ha a les nostres contrades. Aquest és el cas de l'Aqüeducte de les Ferreres, on diu la llegenda que el diable hi va tenir molt a veure amb la seva construcció. Aquí teniu, a continuació, un fragment extret de Viquipèdia que en narra la història.
En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.
Potser aquest fragment, i la dita popular tenen poc sentit si abans no n'avanço el detonant i ens posem en situació: