General

Com no podia ser d'una altra manera i encara menys a Barcelona. Ses gracioses majestats municipals han decidit que:

“Com que això dels referèndums s'esta posant de moda, i com que aquests nois tots estripats ho porten mooolt rebé i s'organitzen uns referèndums collonuts i amb quatre quartos. Nosaltres que disposem del poder del pressupost, en farem un d'on-line que n'hi haurà per llogar-hi cadires”

I sí! Talment! Hi llogarem cadires! Això si ens arriba el pressupost després de tanta retallada, que als funcionaris me'ls hi foten un 5% i als barcelonins ens hi cardaran una diagonal renovada. Així hi podrem posar tots els catalanets d'empeus i fent filera per anar entrant per ordre i un per un a segellar la tarjeta del “paro”. O ves a saber que s'hi apreten una mica i la "deixem tal qual" potser ens hi cap una vaga general!

Però com que el darrer que voldria fer jo -pobre de mi- és criticar ningú... He decidit que per si mai em vull queixar, agafaré i votaré!

Ara vaig entenent com el Senyor Fernandez Diaz gran geni, cervell. il.lustríssim panarra i sobretot persona molt humil i educada no ha pogut votar quan volia. Diuen les males llengües que algú ha pres les complicades credencials que ens demanen per exercir les nostres obligacions del senyor FD i ha votat per ell tot fent-li un favor. Però el cert, és que ell, humil com és, ha esbrinat que el seu superior immediat, n'hi direm alcalde (que com que n'hi ha molts, no sabrem de qui parlem) tampoc ho ha fet. I ÉS QUE QUI LI MANA FER CAS DE LA OPINIÓ D'UN “INFORMÀTIC”? Si tothom sap que tenim idees de “bombero” i després qui queda malament és vostè.

Ara bé, la cosa sembla que va prenent forma i mides. Per què si agafo un escàndol per aqui, una cagadeta per allà, un robatori més amunt i un tradicional si tomba que si gira que si la cartera és meva i no se on l'he fotut. Ja ens l'han tornat a cardar, i dic jo que si tant es parla de la Diagonal, al final la gent intentarà votar no? Allò que en diuen del “que se'n parli encara que no sigui bé” encara em sona ben vigent. I sobretot si podem camuflar una mica altres menesters, per què a darrera de la Diagonal ja ningú recorda que hi ha un altre referèndum que volem fer a la ciutat, que en som una carretada d'aturats, que l'amic Obama ja li va “picant el crostonet” al Patateru, que quan parlem de dèficit, pèrdues, endeutament, i aquestes mandangues macroeconòmiques... Ric quan penso que com a mínim en una cosa si que estem al capdavant d'Europa! TENIM EL PREU DEL LLOGUER DE LES CADIRES MÉS INFLAT DE TOTA LA COMUNITAT!  

Amb aquests magnífics acrònims que descriuen clarament un "Però quins collons" del comú anglès "What the fuck" (#WTF) és la sensació que m'ha quedat avui de fer el xafarder per la web de l'ICS a veure si penjava el currículum a la seva borsa de treball. Quina magnífica sensació! Estic tant feliç, content i alegre de l'absurd fet que el meu estimadíssim sistema sanitari, suposadament públic em convidi a eliminar del meu ordinador el meu encantador Ubuntu per tornar a instal.lar la merdositat de sistema operatiu (que obviament hauria de ser pirata) aquell anomenat Windows i que més aviat em sona a conya! Així que no senyors de l'ICS, no tinc cap interès en deixar que em prengueu el pèl i encara menys fora d'un ambulatori, que visqui el programari lliure i gratuït i a la foguera els productes micro$oft!

Un guerrer de la llum mai no oblida la gratitud. Els àngels l'han ajudat durant la lluita, les forces celestials van col.locar cada cosa al seu lloc i van permetre que donés el millor de sí mateix. Els seus companys comenten: "Quina sort que té!" Per què, de vegades, el gerrer aconsegueix molt més que no permet la seva capacitat. Per això, quan el sol es pon, s'agenolla o dóna les gràcies a la capa protectora que l'envolta. Però la seva gratitud no es limita al món espiritual; ell mai no oblida els amics, perquè les seves sangs s'han mesclat al camp de batalla. Un gu

De tant en tant, em ve al cap un dels meus primers textos en anglès, que el meu nivell sempre m'ha impedit pronunciar, se'm fa simplement cacofònic fins el punt d'un embarbussament, no hi ha manera si no és només llegit d'entendren absolutament res.... Once upon a midnight dreary, while I pondered, weak and weary, Over many a quaint and curious volume of forgotten lore, While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping, As of some one gently rapping, rapping at my chamber door. "'Tis some visitor," I muttered, "tapping at my chamber door, Only this, and nothing more." Ah

I sí, és que quan ens dóna per fer el borinot, el fem de gust! Ahir, com sempre, el dia més esperat per algú de la Repúbli-k de l'Avern, el moment de la primera actuació de l'any.