For them are the catacombs of Ptolemais, and the carven mausolea of the nightmare countries. They climb to the moonlit towers of ruined Rhine castles, and falter down black cobwebbed steps beneath the scattered stones of forgotten cities in Asia. The haunted wood and the desolate mountain are their shrines, and they linger around the sinister monoliths on uninhabited islands.
Un guerrer de la llum mai no oblida la gratitud. Els àngels l'han ajudat durant la lluita, les forces celestials van col.locar cada cosa al seu lloc i van permetre que donés el millor de sí mateix. Els seus companys comenten: "Quina sort que té!" Per què, de vegades, el gerrer aconsegueix molt més que no permet la seva capacitat. Per això, quan el sol es pon, s'agenolla o dóna les gràcies a la capa protectora que l'envolta. Però la seva gratitud no es limita al món espiritual; ell mai no oblida els amics, perquè les seves sangs s'han mesclat al camp de batalla. Un gu
Tot i que ahir el dia va estar molt bé, tot i que tiro endavant en un agost tant negre com lluminós a estones, tot i que el que les coses canvien però tot queda igual. Per què el món avança i cal no quedar-se encorat al passat, de vegades aquest torna.
Enguany m'he sorprès a mi mateix ometent en aquest blog cap referència a les festes de Gràcia. De fet, he omès molts detalls i moltes històries darrerament, com us n'haureu adonat la constància no ha estat el meu fort aquests dies.
Però bé, tornant a Sants, fora de les webs "oficials" he trobat aquest cercador que sembla força potent a l'hora de trobar els actes que ens interessin ... I si hi trobeu res d'interessant i voleu que us hi acompanyi o ser acompanyats per mi serà tot un honor i un plaer.
Avui, m'he trobat un retall de diari, que contenia la lletra d'aquesta cançó de Joan Baptista Humet. Preciosa, però alhora molt trista, m'encantaria esbrinar per què era important per les tisores que la van retallar...
L'altre dia vaig escriure una immensa parrafada en un estat emocional molt alterat.
Porto ja una estona escoltant aquesta cançó, però estranyament no la versió de Sangrtraït sinó la de Nan roig.
Gràcies a Roger Palà just aqui. Passo de fer
He recuperat la lectura sí senyor!
OUT, tremendíssim llibre, a partir d'ara el penso recomenar a qualsevol que es vulgui destruir una estona. Que ens explica que sempre es pot estar pitjor i a més a més es pot caure sempre encara més baix. En el meu rànquing quedaria catalogat a la secció IMPRESCINDIBLE.
Firmin de Sam Savage, així, rotllo entremès per anar fent vaig agafar-me un llibre petitó per acabar abans de Sant Joan, i de veritat, que apart de trist i depriment només puc destacar-ne que cita multitut d'obres que m'encantaria llegir.
