Història

No hi ha dubte que demà me n'hi vaig. Peti qui peti!!! Però on? Què volen aquesta gent? Per què ens hem de mobilitzar? Per que no ens hem de quedar a casa sota cap concepte? I la gran pregunta, que collons vaig a defensar demà?

Fins quin punt no m'hauré de sentir rabiós de tenir la sensació que altre cop formo part d'aquest ramat que uns o altres menen en funció dels seus interessos? Si no pot ser amb Espanya sera sense, i sense, amb qui? Els mateixos que segueixen alimentant l'odi? Aquells que tot i saber-ho permeten - amb silenci - que els pitjors mals del nostre món segueixin enquistats en la nostra societat independent o annexionada?.

Una independència no és possible fins que la formin persones i no borregos. Però bé, seguim amb la moda: LLuis Llach i la nostra tele que pot ser molt emotiu, i a més té la virtud d'emocionar en un sentit o un altre segons entenguis l'entorn... A mi personalment se'm treuen les ganes d'anar al circ que s'organitza demà altre cop. A que collons he de sortir al carrer a defensar un estatut contra el que ja vaig votar en el seu moment? Segueixo tenint aquesta petita impressió: Ens enganyen reiterada i indiscriminadament.

1. Primer, voteu aquesta merdeta rebaixada que els espanyols no se'ns posin de cul. DONCS NO EM SURT DELS OUS ANAR DE MÀRTIR PER LA VIDA.