Un guerrer de la llum mai no oblida la gratitud. Els àngels l'han ajudat durant la lluita, les forces celestials van col.locar cada cosa al seu lloc i van permetre que donés el millor de sí mateix. Els seus companys comenten: "Quina sort que té!" Per què, de vegades, el gerrer aconsegueix molt més que no permet la seva capacitat. Per això, quan el sol es pon, s'agenolla o dóna les gràcies a la capa protectora que l'envolta. Però la seva gratitud no es limita al món espiritual; ell mai no oblida els amics, perquè les seves sangs s'han mesclat al camp de batalla. Un gu

Enguany m'he sorprès a mi mateix ometent en aquest blog cap referència a les festes de Gràcia. De fet, he omès molts detalls i moltes històries darrerament, com us n'haureu adonat la constància no ha estat el meu fort aquests dies. Però bé, tornant a Sants, fora de les webs "oficials" he trobat aquest cercador que sembla força potent a l'hora de trobar els actes que ens interessin ... I si hi trobeu res d'interessant i voleu que us hi acompanyi o ser acompanyats per mi serà tot un honor i un plaer.

Porto ja una estona escoltant aquesta cançó, però estranyament no la versió de Sangrtraït sinó la de Nan roig. Gràcies a Roger Palà just aqui. Passo de fer