cultura tradicional, Literatura, Batucada, correfocs

En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.

For them are the catacombs of Ptolemais, and the carven mausolea of the nightmare countries. They climb to the moonlit towers of ruined Rhine castles, and falter down black cobwebbed steps beneath the scattered stones of forgotten cities in Asia. The haunted wood and the desolate mountain are their shrines, and they linger around the sinister monoliths on uninhabited islands.

Enguany el foc cortsenc ha estat d'enhorabona en molts aspectes. Per començar sembla que la tradició reneix cada cop i amb més força, hem estat al peu del canó amb tota la problemàtica que ens ha generat certa comissió europea que ja es podrien haver estat treient les "burilles" de rigor al parlament, les colles creixen i fins i tot estrenen grup de tabalers i per rematar-ho, ha nascut el drac de les Corts!

De tant en tant, em ve al cap un dels meus primers textos en anglès, que el meu nivell sempre m'ha impedit pronunciar, se'm fa simplement cacofònic fins el punt d'un embarbussament, no hi ha manera si no és només llegit d'entendren absolutament res.... Once upon a midnight dreary, while I pondered, weak and weary, Over many a quaint and curious volume of forgotten lore, While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping, As of some one gently rapping, rapping at my chamber door. "'Tis some visitor," I muttered, "tapping at my chamber door, Only this, and nothing more." Ah

I tot i haver retallat una mica el format, començar més tard la moguda que els darrers anys, no m'ha en cap cas desil·lusionat. Els bons grups de sempre, en aquest cas un "momentazo" amb Markatú, Barné batuqué, Percudium, i de segur algú més que en el furor de la situació vaig ometre. I Com cada any, alguna nova troballa.